hola a tots, be un dels reptes, si aixi li podem dir, ja esta assolit, els membres del bttparets en guifre, en fernando i un servidor l'edu, amb la baixa de ultima hora de en javi, que el vem trobar a faltar, em fet la molina-parets una ruta de 165 km en dos dies, un cap de setmana ple de moments inolbidables dels quals dificilment s'ens esborraran de la memoria per tot el que aixo a significat per nosaltres, dons be una vegada que la ruta esta planificada i dispusada a fer-se, no sense discutirla i consersuarla tots plegats amb uns kinto/tapa del bar del poste de partes, i tria el trak correcta per poder fer la ruta, un trak que per altre banda us em de informar que hi ha un parell de trams inciclables que ja us anirem informan a traves de la cronica, i si hi ha algu que el vulgui fer amb molt de gust l'informarem de totes les anomalies, be ens llevem a les 5 del mati per agafa el tren a granollers, tram del qual per si no ens queden km per endevant el fem amb bici, una vegada a granollers la primera sorpresa era que el tren no sortia fins una hora mes tard, temps que aprofitem per un cafe i un donuts
un company biker ens fa la foto a l'estacio de granollers
podeu ceure l'hora en el rellotge de l'estacio tres quarts i cinc de set encara ens queden uns 50 minuts per inciar el trajecta
aqui ja al tren i akgu aprofita per una bacaina per adeltar son
l'amic guifre que aquestes hores ja es posa tendre, el que ens espera
ja estem a la molina i ens preperem per inicia la ruta, la gran ruta
foto de la estacio de la molina
aqui ne guifre que no ser el que volia fer, igual tira la pared en enrera per entra al bar, iniciem la pujada a les pistes d'eski tal i com ens mana trak
anem padalan carretera amunt, en aquest punt els remuntadors de la molina i una vista de la nostre senyra que oneja alla on anem
en guifre patin les rampes de la carretera i en fernado tiran amun amb la motxila
aquesta es la carretera que ens porta al coll de la creuta, carretera per que us a situeu es la que va a castellar de nug
el coll de la creuta situat a 1888 metres de alçada, punt on el trak ens desvia cap a castellar de hug oer una pista
no havans de fer les fotos de rigor, val a dir que el dia es explendit sense cap nubol i amb una temperatura agredable
aqui tambe una altre foto amb una cabra tirada a terra, on iniciem un descens vertiginos, rapidissim per una pista amb molta pedra suelta
en guifre en plena accio del descens
i com no la cadena amb una accio desafortunada la cadena s'enganxa
tros d'alzina, ja a parirt d'aqui el trak ens porta cap a castellar de nug, pero per la nostra sorpresa ens remontar per les fonts del llobregat amunt per les escales i tenin que arrestrar les bicicletas a peu fins castellar, punt negre del trak
a castellar amb vistes de la plaça, poble on final d'agost es celebra el concurs de gossos de tura
aqui en guifre atenent una trucada del movil, el seu nen que volia parlar amb el papa, es le que toca
vistes de les roques tipiques del paissatge
tram de carretera amb trams molt espectaculars com aquest, atrevesant una roca
aqui i en aquest punt tenim l¡altre punt negra del trak una remuntada amunt i un descens que em de fer a peu, tram inciclable
dos dels moments que nes fan perdre temps, no es que anessim fen carreras pero emprenya, al menys a mi
i en guifre que aprofita per pendre un victory endurance, rico rico, producte patrocinador de la ruta, rogelio que se lo come todo
arribem a uns dels trams mes macus de la ruta, per la seva vegetacio les seves fajedas frondoasas i els seus rampots
rampes que ens passen factura a tots, no ens ha selvem cap ni un
la ktm que esva portar de conya
en guifre recuperant del esforç de les dures rampes
passem per sant jaume de frontanya, el poble mes petit de catalunya i amb una de les esglesias mes maca
pasant per riera de merles
ondia noi i no cau ningu, amb el que hagues molat obsiacarvos amb una mullena
tram de la riera de merles
i ja al refuji de puigcercos on parem per dinar, tambe una mala informacio del trak on ens indicaven que els refugi estava a 40km i ens trobem la sorpresa que esta a 57km de la molina, amb la gana que ja hi havia us podeu imaginar
vista d'una casa en runes que en hi ha moltes, malaguanyades cases
vista espectacular habans d'arribar a olost
corriol rapit reseguin el bosc, on ja ens queda poc per arriba
una vegada a olost preguntem per la fonda sala on em de fer nit i una vegada guardades les bicis amb un garatge ens trobem amb la grata sorpresa d'un celler expectacular, sota la bodega de vins
la veritat que despres de padala duran gairabe 7 hores no ens importa perdre uns minuts contemplant le celler
una vegada instalats a la fonada i despres d'una bona dutxa, ens queda el moment de relax, vista de l'esglesia de olost
la fonda on ens espera una bona cerveza amb una bona companya, no penseu malament, companya dels amics, bons amics i companys que fan que aquest entrebangs siguin insignificants, la qüestio era sopar i veura la final de la copa d'europa, encara que no ens hi anes res, ni per uns ni per l'altre, en tenim dels dos costats blaugranes i madristes, si ja ho savem te que averi de tot
el diumenge dia 20 ens llavem i esmorcem ja amb millor cara, be en hi ha que ni axins, un bon esmorçar, on hi ha de tot entrepa, sucs, pastes, cafe amb llet per poder seguir la nostra jesta, encara per alguns aixo es pogues amb un dia, i au anem a prepara-ho tot per poder sortir
ondia en guifre la roda punxada com no el nen maravella, quin destraler sort en te que es bon nano...........
una vegada arreglat el problema escomencem a padal pel lluçanes amb l'amença de la pluja constant de tot el dia
les fotos en marxa pels camins d'olost que de bon mati i amb una mica de fang ja tenim que gastar l'entrepa
en un moment de pausa en fernando hidratansa i contemplant les vistes dels nostres paratges
sempre parat,lo bo es que va arribar igual que nosaltres el tio
aqui un se les te que ingenia per poder sortir a la foto
aixo si quan el jeperut de notre-dame surt al carre tothom li vol fer la foto, la mare que els va pa........., en aquets tram es el moment on la pluja fa acte de presencia i ens acompanya bona part del tram del mitg sense gaire intanesitat per sort nostre, pero una pluja que no deixar de tocar el que no sona, el unic moment mes engunios va ser quan la tormenta electrica ba escomençar a tocar la quinta sinfonia de vettoben, renoi com elshi cascaba quines seques i ben a prop a uns 150-200 metres, sort d'una casa de colonies on ens vem poder possar resguardats dels llams, fen una de temps fins que passes la tormenta
una vegada allo ja va passar tornem a iniciar el cami i es que nomes ens faltaben 30 km aproximadament per arribar i acabar la nostre jesta, val a dir que en tot moment en javi i en rogelio (menys) van estar penden de nosaltres ja que a parets queia la de deu, i amb la possibilitat de poder anar a buscar-nos alla on fore, pero era una bona putada que a 30km tinguessim que plega velas
ja practicament a sobre de la garriga i amb el puiggarcios a la vista les clarianes van escomençar a fer acte de presencia i aixo ens va animar
aqui en fernando que tambe deu ni dor la fila que fotia
no sense tenir l'unic percans de tota la ruta, la putada de perdre un cargol de la cala, i au ostia va ostia be
ja al puiggracios hi tenguen que ajustar les bicis, al menys la meva que fotia sorrols per tot arreu ajuntat amb la cala i un parell de brides perdudes dels cables feia que tot anes una mica girat, i amb ganes de tots de arribar a parets
arribem a parets sobre les 7 de la tarde, aviem acabat el que varem escomençar feia aproximadament unes 30 hores a la molina, la nostre gesta del qual feia ja unes setmanes que l'estavem preparant i que portavem al cap desde el 2011 i per fi ja esta feta
aqui l'ultima foto del dia amb una calçat i l'altre bota a la bici enganxada com podeu veure a la foto anterior, be tota aquesta odisea que escomeçavem i que em acvat amb exit, crec que sense els bons companys i amics no es possible de fer, be si es possible, pero no es possible fer-ho al costa de gent bona i sana i que sempre tindrem present la molina-parets 2012, al menys per la meva part, i com deia l'amic guifre el dia següent, hi ha gent que dira esteu sonats, ja sou grans per fer aquestes coses, on aneu a parar, pero el que veritat importa es la gent que t'apolla, que t'anima que esta orgullosa com tu o mes de fer aixor que es el que ens agrada i pel qual i disfrutem i que l'edad no te cap importancia mentre tinguis una ment jove, jo en ting 42 i espero poder fer mes coses d'aquest al costat dels amics, bons amics, i que tingueu present tots plegats que no es que tenim edad per fer aquestes coses, si no es el fer coses el que et fa tenir l'edad, axior va per tothom que alguna vegada s'ha tengut que escoltar certes coses, be us anirem pusant els traks i les fotos i videos de la molina-parets
